El 20 d’octubre de 2016, en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III) celebrada a l’Equador, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració de Quito sobre Ciutats i Assentaments Humans Sostenibles per a Tothom, la qual té per objecte el desplegament de la Nova Agenda Urbana.

La Nova Agenda Urbana presenta un canvi de paradigma basat en la ciència de les ciutats; estableix normes i principis per a la planificació, construcció, desenvolupament, gestió i millora de les zones urbanes. Els seus cinc pilars d’aplicació principals són polítiques urbanes nacionals, legislació i normatives urbanes, planificació i disseny urbà, economia local i finances municipals i implementació local.

L’Agenda incorpora un nou reconeixement de la correlació entre la bona urbanització i el desenvolupament. Subratlla els vincles entre la bona urbanització i la creació d’ocupació, les oportunitats de generar mitjans de subsistència i la millora de la qualitat de vida, que s’haurien d’incloure en totes les polítiques i estratègies de renovació urbana. Això posa encara més en relleu la connexió entre la Nova Agenda Urbana i l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, en particular l’Objectiu 11, que tracta de les ciutats i comunitats sostenibles.