Actualment ningú qüestiona que un projecte de rehabilitació comporta un complex procés previ en el qual es realitzen diferents estudis especialitzats. Però, de la mateixa manera que una encertada diagnosi permet una actuació reeixida, altres estudis, tant o més necessaris, encara es releguen i s’obvien. Aquesta circumstància anòmala –per dir-li d’alguna manera-, va en detriment de la qualitat global del projecte. Intervenir en un espai públic o en un edifici, del qual desconeixem la seva formació, trajectòria, usos... en definitiva la seva història; comporta la mutilació del seu procés natural de continuïtat. Els estudis històrics aporten el coneixement necessari sobre el conjunt patrimonial en el qual s’ha d’intervenir i recolzen analíticament qualsevol procés, donant com a resultat la continuïtat lògica a un patrimoni viu.

(Article publicat amb autorització de Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i de l’autor).