L’edifici abans de la restauració presentava un estat pèssim, atesos els danys produïts durant la Guerra Civil de 1936-39 i el seu posterior abandonament. Aquests fets, conjuntament amb l’acció d’agents atmosfèrics i biològics, van afavorir l’aparició de patologies molt serioses en l’edificació.

Les zones que es trobaven pitjor són els coronaments dels murs, per la desaparició de la coberta i de les voltes del sostre de la nau. Aquests elements arquitectònics, en trobar-se descoberts, han patit una disminució progressiva de la secció del morter, amb els consegüents despreniments i la pèrdua d’unitat. A més, alguns murs tenien esquerdes produïdes per esforços tallants ocasionats per la falta de solidesa. Les més greus apareixen en el mur lateral sud, a la part de l’absis, on es va produir un afebliment de la cúpula fins enrunar-la. Els arcs que subjectaven les diferents voltes mostraven un aplanament de la part central, produït pel desplaçament del mur sud, que havia arrossegat els arcs i la resta de l’estructura. Aquest fet provocava que els arcs rebessin un sobrepes addicional i que disminuís la seva capacitat resistent, així com que apareguessin esquerdes molt importants. Els arcs centrals de la segona i tercera crugia tenien un elevat risc d’esfondrament immediat.

(Article publicat amb autorització de Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i de l’autor).