En els darrers anys s’ha anat assolint un grau d’especialització en la rehabilitació d'edificis: a través de l’especialització ens hem anat apropant a una major eficiència. Els col·legis professionals han inclòs en els seus temaris formatius assignatures de la rehabilitació; s’ha començat a tractar la rehabilitació des de la perspectiva col·lectiva i social més enllà de la iniciativa pública (Rehabimed, congressos, etc.), a les universitats i centres d’estudis s’han creat especialitats (UPC, Escola Elisaba, etc.). A les obres s’han anat experimentant i millorant els processos constructius (tot madurant i consolidant el coneixement de constructores, direccions facultatives i tècnics municipals), les diferents disciplines professionals s’han anat apropant i fonent en el coneixement i la pràctica (restauració amb rehabilitació), mentre els fabricants han desenvolupat gammes de productes específics (I+D de productes per la rehabilitació), i s’ha impulsat l’especialització dins dels gremis de professionals (Constructors - Rime).

Avui no hi ha dubte que la rehabilitació és un sector important dins de la construcció del present i amb un gran potencial de futur.

(Article publicat amb autorització de Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i de l’autor).