Quan s’ajunten les paraules, “innovació”, “construcció” i “nostre país” sovint es pensa que són incompatibles o, com a mínim, amb una relació molt feble. I això no és cert. Depèn de què considerem innovació.

Si la recerca i producció de nous materials de construcció i noves tècniques en l’aplicacio d’aquests materials entren dins del camp de la innovació veiem que constantment apareixen nous productes. Una part són només millores de productes anteriors més perfeccionats, pertanyents a la capacitat humana de constant perfeccionament -que podríem dir-ne evolutiu, fent un símil amb la terminologia biològica- de les tècniques que ens són útils, gràcies a la capacitat d’aprenentatge que portem als nostres gens. No és una innovació aclaparadora però estar-ne al dia de totes requereix un cert esforç. Algunes d’aquestes innovacions fan un salt qualitatiu que permeten unes prestacions diferents i que obliguen a un replanteig, com a mínim, de totes les tècniques que hi giren al voltant i, fins i tot en alguns casos, dels paràmetres de disseny arquitectònic relacionats, ja que permeten fer coses que abans no es podien fer o eren molt oneroses.