La rehabilitació no és quelcom aliè a la ciutat. Des que l’any 1985 es va posar en marxa la campanya “Barcelona posa’t guapa” –dirigida a fomentar la rehabilitació de les façanes i les parets mitgeres–, s’han restaurat un terç dels edificis del parc urbà. Avui, però, els ajuts a la rehabilitació no busquen només “posar guapa la ciutat”, sinó que entren a les llars per dignificar els habitatges i millorar el confort, la seguretat i la salut dels veïns, tot fomentant l’estalvi i l’eficiència energètica i, en conjunt, incrementar la qualitat de vida de la ciutadania.

Barcelona és una ciutat densa i compacta que compta amb un parc d’habitatge antic: la mitjana d’edat dels edificis és de 70 anys, i només el 7% dels immobles són posteriors al 1980. El deteriorament del parc és una realitat que cal aturar perquè afecta la seguretat i la salut de les persones. Segons l’estudi Pobreza energética en 2014, la pobresa energètica podria causar més de 7.000 morts prematures anuals a Espanya i diverses investigacions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona conclouen que invertir en l’aïllament tèrmic de l'edifici té un impacte positiu en la salut.  

A Barcelona, s’estima que el 10% de les llars es troba en risc de patir pobresa energètica, una pobresa que té conseqüències per a la salut; no és només el patiment de no poder pagar els rebuts, sinó també les malalties derivades de no poder escalfar-se a l’hivern o patir altes temperatures a l’estiu, o els casos de persones que han mort per utilitzar mètodes perillosos per escalfar-se. A la vegada, no disposar d’una llar confortable té repercussions negatives en el rendiment físiciacadèmic, a més que comporta problemes socials i relacionals, i la degradació dels edificis.