La rehabilitació de façanes urbanes d’estil postguerra, expansió i contemporani requereix una cautela especial en les primeres visites d’obra de la fase executiva i, concretament, en la fase de replantejar-se el projecte d’obra o validar-lo, en entrar en contacte material amb tota la superfície de parament gràcies a l’accessibilitat que ofereix la bastida.

Efectivament, en la fase prèvia al projecte, de recollida de mostres, execució de cales aïllades, aixecament de plànols, mesuraments i proposta d’actuacions, les tasques de recerca d’informació del tècnic a l’hora d’avaluar l’estat de conservació d’un parament de façana vertical es veuen limitades per la poca accessibilitat a les zones d’actuació vertical. Aquesta limitació d’accés requereix, per part del tècnic, una capacitat per poder diagnosticar la superfície de patologies sobre la base d’unes poques cales i signes visuals.

(Article publicat amb autorització de Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i de l’autor).