Els humans hem sobrepassat els límits físics de la Terra i la capacitat de càrrega de la majoria dels seus ecosistemes, la qual cosa ha generat grans impactes, tant ambientals, com socials i econòmics. Això ens ha fet veure que el model actual de desenvolupament és clarament insostenible i és per tot això que estem immersos en un canvi de model que encara està en definició.

Pel que fa als recursos naturals la situació comença a ser alarmant, degut a la seva escassetat, com és el cas del coure, alguns combustibles, metalls rars, etc... Aquesta situació està provocant situacions d’alça de preus, problemàtica de subministrament, robatoris i tensions geoestratègiques.

És per això, que avui tothom entén que les limitacions del model basat en l’extracció i l’aprofitament de recursos naturals, depèn de la seva disponibilitat i de la capacitat de renovació del recurs. Paral·lelament, el consum lineal de productes, al qual hem estat avesats durant tant de temps, ens ha fet pressuposar que els recursos naturals són infinits o sempre substituïbles i que la natura pot fer d’embornal de qualsevol tipus de residus sense ser-ne alterada. Aquest tipus de consum, també ha contribuït a l’augment d’impactes negatius, com ara la contaminació ambiental o els efectes del canvi climàtic.

Aquests fets fan que com a societat ens hàgim de plantejar solucions que facin més sostenible el model i amb aquest sentit han aparegut conceptes com el “d’economia circular” o el de “residu zero” que, tot i tenir orígens diversos, conflueixen força en el moment que cal definir decisions, mesures, actuacions i comportaments per avançar cap el mateix objectiu.