Plaça Ramón Berenguer el Gran 2 és una edificació de l’arquitecte Juan Bautista Serra de Martínez amb façana a 3 carrers que data de l’any 1926 i és coneguda com a “Casa Valentín Soler”. L’edifici té un caràcter monumentalitzant, seguint un llenguatge classicista enriquit pels relleus arquitectònics i amb un aire afrancesat per les cúpules dels templets del coronament. Està protegit amb el Nivell C pel Catàleg de Patrimoni, que significa que constitueix un Bé d'Interès Urbanístic i és d'obligat manteniment.
En aquests moments l’equip tècnic de TRAC està realitzant una rehabilitació i restauració de l’edifici. L’obra encara en curs està sent restaurada potenciant el caràcter monumental que havia perdut en antigues restauracions, de manera que s’enaltirà el seu valor patrimonial i històric emmarcat en el conjunt de tota la Plaça Ramon Berenguer el Gran.
El parament general de la façana és d’estuc tradicional tenyit en massa acabat lliscat i amb especejament filetejat marcat a punxó. Aquesta façana ha patit diverses intervencions al llarg de la seva història (la darrera fa més de 15 anys). Els paraments d’estuc presentaven vàries capes de repintats i algunes de les reparacions amb morters de ciments estaven en molt mal estat.
S’han decapat les antigues pintures i repicat capes de massilles de pintor i de restes no originals. S’ha reestucat la façana amb morters de calç tenyit imitant la textura i l’especejament original i aplicant tractament de vel.ladures per igualar tonalitats.
Els balcons de bigueta de ferro amb entrebigat ceràmic, i amb cantell de pedra artificial, estaven en molt mal estat i s’han hagut de reparar, substituir algunes bigues molt oxidades, reparar el 100% dels cantells de balcó i dels sostres i impermeabilitzar les lloses de balcons amb un revestiment continuat tal com demana Patrimoni.
Els relleus ornamentals estan realitzats amb pedra artificial i estuc. Aquests presentaven algunes patologies greus, com les balustrades que es trobaven molt fissurades i amb perill de despreniment, o les mènsules i cornises del coronament. Per tant s’han hagut de decapar de pintures antigues, reparar amb morters, passivant armadures internes. S’han hagut de substituir les més deficients realitzant motlles prèviament per tal que fossin de les mateixes dimensions i formes que les originals. S’ha utilitzat pedra artificial nova i Sistema Molithe en algunes cornises, balaustrades, passamans, pilastres i artesonats del balcó de la última planta. A tots els elements de pedra artificial se’ls hi ha donat una lletada de calç i una veladura per igualar textures i formes.
També s’han realitzat treballs de ferrer, de fuster i de pintor.
Destaquen els treballs de reparació de les cúpules i mansardes de coronament on s’havia eliminat la pissarra original i s’havia posat tela asfàltica negra.
Actualment s’està recuperant les mansardes i cúpules amb pissarres, reparant la base de fusta, substituint taulells i rastrells col.locant tots els remats de zenc tant característics de l’època.