La façana és la pell de l’edifici, el sistema a través del qual es relaciona amb el medi exterior. Actua com a tancament, atenent a necessitats tant estructurals com estètiques i funcionals: impedir el pas de l’aigua i aïllar energèticament i acústicament. Sempre cal garantir la seguretat de la façana, entesa des de les seves múltiples perspectives. En el document que es presenta, l’objectiu fonamental ha estat centrar-se en l’estudi de la seguretat en cas d’incendi de les façanes dels edificis, especialment quan les façanes poden contribuir a facilitar i augmentar el desenvolupament i la propagació del foc.

La propagació del foc a través de les façanes es considera una de les vies més ràpides de difusió de l’incendi en una edificació. El foc que surt a través de les finestres des d’un recinte en flames constitueix un perill potencial per a les plantes superiors del mateix edifici i també per als edificis adjacents. El contacte permanent amb l’oxigen de l’aire, el vent i la mateixa verticalitat de la superfície de la façana són factors que afavoreixen la dinàmica del foc.

Qualsevol façana, independentment de la tipologia o dels materials que la formin, pot servir de ruta de propagació del foc. No obstant això, la relació amb l’incendi és més crítica en les façanes lleugeres i en els murs cortina pel dèbil comportament termomecànic dels elements que els conformen.