El Ministeri de Foment va anunciar aquesta setmana que presentarà en breu a la Comissió Europea un pla per a la rehabilitació i l'eficiència energètica d'edificis. Busca mobilitzar inversions i el seu pla contempla ajudes de fins a 5.000 euros per habitatge. De feina no en falta: 13 milions d'habitatges tenen més de 30 anys. Més de 83.000 estan en edificis ruïnosos, 1.646.319 es troben en mal estat, i 156.208 no tenen bany. El nombre de visats per a reformes amb prou feines ha augmentat entre gener i abril a escala nacional. Però hi ha excepcions que auguren un gir en la tendència: A Madrid, els visats creixen un 20% en el mateix període i els certificats de finalització d'obra es dupliquen.
Un any després d'entrar en vigor el nou marc legal per a l'habitatge, els seus efectes comencen a notar-se. El Govern ha aconseguit que la rehabilitació, un dels grans eixos d'actuació al costat del lloguer, remeti, encara que encara tímidament, la seva caiguda.
Els 7.312 visats concedits entre gener i abril per a reformes en habitatges són pràcticament els mateixos que els atorgats en el primer quadrimestre de 2013. No obstant això, en algunes comunitats autònomes, com Madrid, es percep un repunt.
Promotors i comunitats de propietaris han decidit que aquest pot ser un bon moment per a realitzar les reformes, com ho demostren aquests 908 certificats d'inici d'obres visats a Madrid capital entre gener i abril, pels 754 signats en el mateix període un any abans, un 20% més.
I una altra dada encara més clarificadora. Les obres que s'inicien s'acaben. Alguna cosa que en els últims anys no estava succeint. Els 1.279 habitatges reformats que, entre gener i abril, han rebut el certificat de finalització d'obra són pràcticament el doble dels que ho van rebre en 2013, sent molt similar el nombre d'obres iniciades en tots dos períodes.
Són dades que van en la línia del que vénen reiterant des de fa un any els responsables de Foment, amb la ministra Ana Pastor al capdavant. Els que han de possibilitar que canviï en matèria d'habitatge el referent que s'ha mantingut fins ara. I deixar de pensar únicament en la construcció de noves promocions per, en el seu lloc, destinar els diners públics a fomentar el lloguer i a rehabilitar com a mesura de generació d'activitat i ocupació.
