La salut de la construcció espanyola segons l'informe Euroconstruct elaborat per l'ITeC augura tant un present como un futur que es consideren “crítics”. Així, la crisi no remetrà i marcarà nous mínims absoluts. Entre 2013 i 2014, manté l'informe, es podrien donar els primers signes d'estabilitat.
 
Si la situació de l'economia espanyola és delicada, la del sector construcció en particular només pot qualificar de crítica. En només tres anys (2008-2010), el sector s'ha reduït a la meitat, tant en termes de producció com d'ocupació. Però fins i tot després d'haver experimentat una contracció d'aquesta magnitud, segueixen sense aparèixer indicis de canvi de tendència: per al 2011 s'espera una nova baixada del -19% i per al 2012, un altre -9% més. L'estabilització que podria arribar el 2013 seria encara molt fràgil, ja que encara estaria sustentada per un mercat en què coexistirien alguns segments d'edificació on ja s'hauria patit la fase més extrema del reajustament, amb altres d'enginyeria civil en què la crisi tendeix a allargar-se.

En edificació residencial, l'any 2011 acaba sense donar mostres de recuperació de les vendes ni d'estabilització dels preus, de manera que el gran estoc d'habitatge amb prou feines baixa i segueix obstaculitzant la promoció de més habitatge de nova planta a curt termini i, indirectament, obstaculitzant també a la rehabilitació.

El panorama immobiliari de 2012 podria millorar una mica amb la previsible clarificació de la situació fiscal de l'habitatge, però en termes d'activitat constructora la perspectiva és només d'estancament (-0,1%). Caldrà esperar a 2013-2014 per presenciar avenços mínims (sobre el +2,5%), en un escenari en el qual tan sols resta actiu el sector privat i en el qual no hi ha motius per esperar volums superiors a les 100.000 habitatges al any.

L'edificació no residencial també està a l'espera d'una millora en l'economia com a pas previ a plantejar nous projectes, per aquest motiu el període 2011-2012 encara serà molt recessiu (sobre el -10% anual). Encara que de menor escala que en el cas de l'habitatge, hi ha també una notable quantitat de superfície no residencial a l'espera de ser absorbida, i que influeix negativament sobre el calendari de recuperació i sobre el seu potencial intensitat. Així mateix, la percepció de risc país es fa sentir en un mercat en el qual abunda l'inversor estranger. Les previsions per 2013-2014 oscil · len sobre el +1,5% anual, encara molt lluny de significar un retorn als nivells de producció habituals del sector.

Enginyeria civil

L'enginyeria civil és el sector amb més incògnites per al seu futur a curt i mitjà termini. L'any 2011 està sent un exercici molt destructiu (-35%) com a conseqüència de la contundent reducció de la inversió pública en infraestructures. Per al 2012 el panorama no millora en absolut (-24%) ja que a més de la forta disminució d'obres promogudes per l'administració central, el 2012 es registraran retrocessos semblants, o potser més grans, aquest cop per part de les administracions autonòmiques . Per l'horitzó 2013-2014 la caiguda es podria tornar menys extrema (sobre el -4% anual), si bé no s'ha de descartar que un eventual empitjorament de la crisi de deute europeu podria conduir al govern a una parada-aquesta vegada completament literal - de la inversió en infraestructures.


 

Font

Serveis associats