La sala d’actes del Caateeb va acollir la presentació d’un llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona dedicat al darrer arquitecte del modernisme català: Manuel Sayrach 1886 – 1937 Arquitectura i Modernisme a Barcelona. És un llibre d’autoria coral: Núria Gil, Francesc Fontbona i dos dels fills de l’arquitecte: Manuel Sayrach i Jaume Patriç Sayrach i Fatjó dels Xiprers. Les fotografies són de Consol Bancells i de l’arxiu de la família Sayrach. És un molt complet document dedicat a aquest arquitecte, dissenyador, escultor, poeta, dramaturg, filòsof i, fins i tot, polític. Un humanista total, personatge genial i fascinador que en el precís moment en què la seva obra es començava a manifestar amb tot el seu poder, la mort imprevista se l’endugué.

Estilísticament se l’ha classificat com a arquitecte modernista. I cal destacar que les dues cases que són el seu principal llegat, la Casa Sayrach i la Casa Montserrat, del 1916 i 1926, certament són les últimes grans obres modernistes que es van fer al país. Cal tenir present que en aquests anys, aquest corrent artístic estava ja passat de moda. Fins i tot rabiosament menyspreat per bona part dels intel·lectuals.

Quan els noucentistes ja feia uns anys que menystenien a un ancià i místic Gaudí aferrat al Modernisme, Manuel Sayrach era plenament conscient de la genialitat que s’estava desenvolupant davant els seus ulls i de què tenia el privilegi de ser-ne testimoni. Per això, va deixar que l’univers de l’arquitecte de la Sagrada Família inspirés també la seva obra i d’alguna manera en va fer el seu personal homenatge. Ara bé, en tot cas, el Modernisme de Sayrach té uns volums, uns accents de lluminositat i lleugeresa i finor de línies molt específics i que es podrien veure com una primerenca aproximació a certes característiques de l’Art Decó. I sempre, arreu, en cada petit detall s’hi veu la inquietud d’assolir la màxima elegància i la petjada del seu sentit emblemàtic, el seu univers que va anomenar “filosofia de la llum.”