No disposem, a hores d’ara, de gaires dades per a l’optimisme. I no les tindrem fins que no ens adonem que la reactivació de l’economia també depèn de nosaltres: hem de ser conscients de la nostra fragilitat com a societat. Hem de protegir-nos els uns als altres. Hem de ser més responsables que mai, perquè si no som capaços d’aturar la Covid, no podrem mantenir un nivell d’activitat mínim que faci possible la continuïtat de les nostres empreses. Si ens en volem sortir caldrà que, tots plegats, mostrem una actitud més responsable i proactiva.

Esperem els fons de la Comunitat Europea —asseguren que dedicaran 140.000M€, per invertir-los en rehabilitació, sostenibilitat i digitalització de la indústria—, i els estem esperant com si ens hagués tocat la loteria, com si tinguéssim el futur regalat, perquè, mentrestant, les administracions de l’Estat es mostren incapaces de preparar-se per rehabilitar el parc envellit d’habitatges de les nostres ciutats. Com si els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 tan sols fossin eslògans per quedar bé. Com si no entenguessin que, per aspirar a un món més sostenible, la descarbonització dels nostres nuclis urbans és una necessitat imprescindible i apressant.

Continuem a la cua d’Europa en el sector de la rehabilitació i no s’ha fet quasi res per apartar les barreres que, en la pràctica, impedeixen el seu creixement: en l’àmbit de les normatives municipals, en la rigidesa d’un CTE que ignora les limitacions dels edificis construïts, en els tràmits eterns de les llicències d’obres, en la manca de finançament per les comunitats, en la fiscalitat que la castiga injustament..., massa traves per enfrontar-nos a un repte tan urgent i necessari, massa traves per a tan poca voluntat pràctica.

No ens adonem que, en les circumstàncies actuals, estem desaprofitant l’oportunitat de fer créixer un sector que donaria més ocupació que cap altre. Ocupació per a la petita i a la mitjana empresa, als professionals, als autònoms..., precisament per als que han estat més castigats per les aturades de la pandèmia. El sector de la rehabilitació podria agafar el relleu, durant els propers anys, del turisme, l’hostaleria i el comerç.