El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya publica el seu cinquè informe. “La rehabilitació d’habitatges: un sector amb gran potencial per desenvolupar” proposa els eixos principals per tal d’impulsar la rehabilitació d’edificis perquè s’equipari amb la d’altres països del nostre entorn. És el cinquè informe que presenta el Consell Assessor des de la seva constitució l’any 2017. Està  format per catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria professional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic. Els membres fundadors del Consell Assessor són l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). També hi col·laboren la Cámara de Concesionarios y Empresas vinculadas al Sector Público en el ámbito de las Infraestructuras, los Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC)  i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).

En aquest document s'analitza la qüestió i es proposen mesures que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i dinamitzar un sector com la rehabilitació, que és generador de llocs de treballs i beneficis socials, econòmics i ambientals que contribueixen a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

La rehabilitació exerceix una funció rellevant a la nostra societat perquè millora les condicions d’habitabilitat per a tothom, augmenta el parc d’habitatges de lloguer assequible davant la manca de sòl disponible, promou l’estalvi energètic i les energies renovables, fomenta l’activitat econòmica local vinculada al sector i garanteix la qualitat i la seguretat del patrimoni arquitectònic.

A més, la rehabilitació pot ser un valuós instrument per a dinamitzar zones de les ciutats degradades i empobrides en els aspectes econòmics, socials i culturals. Per això, és necessari construir una visió de ciutat i disposar de recursos econòmics i programes de llarg recorregut que siguin inclusius, compartits i beneficiosos per a la comunitat.

El dret de propietat dels immobles l'ús principal dels quals sigui residencial comporta també deures, com l’obligació de conservar i rehabilitar, de manera que sempre estiguin en condicions d'ús efectiu i adequat. Alhora, el dret a l’habitatge també comporta unes obligacions per a les Administracions públiques, d’acord amb el mandat constitucional de disposar d’un habitatge digne i adequat. Així, el foment de la conservació, la rehabilitació i la gran rehabilitació del patrimoni immobiliari residencial ha de ser objecte de l'actuació prioritària de la Generalitat i els ens locals per a garantir el dret a un habitatge digne i adequat.  

S’estima que a Espanya l’estoc d’habitatges que són sotmesos a una rehabilitació major és inferior a l’1%, mentre que a França o Alemanya, per exemple, se situa per sobre de l’1’5%. Així mateix, la inversió pública a Espanya en habitatge i serveis comunitaris va passar d’un total de 4.788 milions d’euros el 2007 a 986 milions d’Euros el 2017, del 0,4% del PIB al 0,1%, una dràstica reducció que ha limitat molt l’eficàcia de les polítiques públiques de rehabilitació