El dia 23 de juny del 2016 es va publicar una carta en el diari The Age de Melbourne, en què s’instava al Parlament d’Austràlia perquè fes una declaració d’emergència climàtica. Aquesta declaració va ser adoptada, el dia 21 d’agost de 2017, per la ciutat de Darebin i des d’aleshores han fet el mateix diversos estats, regions, ciutats, entitats i universitats de tot el món com a resposta al canvi climàtic.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha volgut unir·se a aquestes institucions internacionals, havent aprovat una declaració d’emergència climàtica el dia 14 de maig del 2019. L’objectiu d’aquesta declaració és assolir les fites en matèria de mitigació establertes a la Llei del Canvi Climàtic que el mateix govern havia aprovat l’estiu de 2017, assumint els compromisos següents:

• Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a un model energètic 100% renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat.
• Adoptar mesures per recuperar ecosistemes i aturar la pèrdua de biodiversitat.
• Apostar per l’economia circular i la creació de llocs de treball verds.
• Assumir un model de mobilitat urbana basat en el transport públic, el vehicle compartit, la micromobilitat i els vehicles d’emissió zero. 
• Reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic: gent gran, malalts, nens...
• Implantar instal·lacions d’energia renovable (eòlica i fotovoltaica).
• Celebrar anualment un ple parlamentari monogràfic sobre el canvi climàtic.
• Detectar la legislació vigent que dificulta combatre el canvi climàtic.

En aquest objectius no s’hi visibilitza el sector de l’edificació, tot i que els edificis tenen una importància cabdal en les polítiques per lluitar contra el canvi climàtic, ja que aquest sector genera el 35% de les emissions de CO i consumeix prop del 40% del consum final d’energia.