Comença 2020 i comença també la tan comentada Zona de Baixes Emissions, la qual limitarà l’ús de transports altament contaminants per bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Conscients de la necessitat de reduir la petjada de carboni, entenem que mesures com aquesta esdevinguin necessàries per aconseguir aturar l’efecte esclafament així com la degradació del medi ambient.

 

Des de la construcció, en tot cas, no deixem de sorprendre’ns com s’acostuma a defugir la necessitat d’impulsar normatives amb tant d’impacte al sector de la construcció com s’està fent amb els cotxes. Els immobles representen un 26% del consum d’energia a Catalunya i un 10,6% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però s’ha fet poc per millorar aquestes xifres, especialment als edificis construïts abans de l’any 1980, quan la normativa constructiva era més permissiva. Aquests immobles representen un 80% del parc.

 

L’article comenta com se sap que la major part dels edificis que hi ha són de classe D, E, F i  G. Aquest certificat classifica els immobles segons la seva eficiència energètica: la lletra A correspon als que ho són més, i la G, als que menys. Es calcula que un habitatge de classe A és un 90% més eficient energèticament que un amb classificació G. Traduït en quilowatts, els primeres gasten 56 quilowatts/hora per metre quadrat, i els segons, 516 quilowatts.

 

Per tot això, esperem que aquesta dècada sigui per fi la de la consolidació de polítiques i normatives que es prenguin molt més seriosament la petjada mediambiental dels edificis. Cal rehabilitar, i molt, per aconseguir que tinguem edificis sostenibles i que no contaminin tant. Recordem una vegada més: els immobles representen un 26% del consum energètic a Catalunya. Durant els pròxims anys esdevindrà vital consolidar un nou model urbanístic per tal de minvar aquest enorme impacte d’un parc d’edificis envellit i anacrònic.