Cap a on va la ciutat? És inevitable la seva autodestrucció? O hem de ser optimistes i pensar que som a temps d’actuar i revertir la situació sempre que ho fem de manera urgent? A principis de juliol, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va organitzar, juntament amb la British Academy, el debat Les ciutats en l’antropocè. Una perspectiva mediterrània per debatre els principals reptes urbans avui. El tret de sortida, una conversa entre Nigel Thrift, catedràtic de l’Escola de Geografia i Medi Ambient de la Universitat d’Oxford, i Suzanne Hall, catedràtica associada de sociologia de la London School of Economics (LSE), on codirigeix el projecte Cities, moderats per Francesc Muñoz, professor de Geografia Urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona (uAB) des de 1995 i director de l’Observatori de la Urbanització de la mateixa universitat.

Està clar que tots i cadascú de nosaltres podem incidir, amb un major o menor nivell de responsabilitat i ganes, a casa o a la feina, en la reversió, o com a mínim el fre, d’aquesta violència que estem exercint sobre el nostre entorn més proper. I els professionals de l’arquitectura tècnica molt més que altres professionals (però no se n’escapa ningú) coneixen un munt de mesures i iniciatives amb efectes positius sobre la terra, alternatives a formes i materials del sector més agressius amb el planeta.